Jordi Roura (Diari de Girona) / Entrevista | Clara Dato Directora del Begur Comedy Film Fest
La desena edició abraça per primera vegada dos caps de setmana i ja s’ha cobert la meitat del festival.
Encara resten plats forts com l’estrena de «Daaaaalí» o l’acte institucional per celebrar la primera dècada de vida.
El Festival ha arribat a l’equador, tractant-se de comèdies, ha rigut força?
Si, hem rigut… però també hem plorat d’emoció. Diumenge vam estrenar la francesa En Fanfare-The marxing band i la gent va sortir del cinema Casino molt emocionada. Hem pogut veure fins ara pel·lícules molt bones. I li he de dir que m’encanta haver escollit el gènere de comèdia per al festival perquè les cares de la gent irradien felicitat.
Quina pel·lícula li ha agradat més, fins ara?
Aquesta que li deia, En Fanfare. Em va agradar molt. Vaig riure i vaig plorar. Va ser molt maca. Tracta d’un director d’orquestra que es posa malalt i necessita un transplantament de medul·la. Li fan proves a la germana i es descobreix que és adoptat. Ningú de la seva família, per tant, pot fer-li de donant, i per això es llança a buscar el seu germà.
S’ha omplert el cinema Casino durant les projeccions?
Les sessions de nit, sempre. A les de matí i tarda ens ha costat més. Tot i això hem millorat la taquilla respecte l’any passat. En aquesta edició ens han anat molt bé els vermuts. Després de les sessions de la mirada femenina a la sala b del Casino hi vam fer una taula rodona amb els espectadors, sobre el paper de la dona. I diumenge vam fer el mateix amb els responsables del festival Fire de Barcelona.
Quins plats forts queden fins diumenge?
Divendres presentem Daaaaalí, de Quentin Dupieux, que ha triomfat als festivals on ha estat, l’últim, Venècia. És una pel·lícula molt esperada. L’endemà al matí, al Parador, hi farem l’acte del desè aniversari, amb la presència del ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu. A la tarda projectem Marinette, sobre una noia que vol ser jugadora de futbol i arriba a dalt de tot, estem a l’espera de si pot venir la directora, Virginie Verrier. En aquesta sessió hem convidat l’equip femení del Begur, que és el primer any que en tenen, i també noies de l’Estartit i alguna exprofessionals. Després de la projecció farem un vermut per parlar de futbol femení. I a la nit hi haurà l’entrega de premis. A banda del palmarès, el premi d’honor serà per a Dani de la Orden, director de Casa en flames, i Julián López, actor que ha fet, entre d’altres, .Matusalén, Ocho apellidos marroquís o Operación Camarón.
Celebren deu anys amb l’edició més ambiciosa?
Sí. Ocupar dos caps de setmana complerts és un esforç brutal. Hem tingut la presència de gent com Karra Elejalde, Marta Poveda, Ainara Elejalde… per a nosaltres és important perquè el públic també vol veure cares conegudes. Dissabte, com deia, tindrem De la Orden i López. El nostre pressupost és d’uns 60.000 euros, i la majoria arriben de patrocinadors i administracions. Depenem de les subvencions i això fa que quan et planteges cada edició tinguis una incertesa perquè mai saps si les tindràs o no.
Han de seleccionar les pel·lícules, quantes propostes els arriben cada any?
Tenim molta demanda en curt metratges. Hi ha una oferta important. En llargs, la selecció la fan Santi Lapeira i Oti Rodríguez Marchante. En Fanfare es va veure a Sant Sebastià i també ha vingut a Begur. Som un festival de qualitat i les pel·lícules volen venir.
Per què no hi ha 3cat entre els patrocinadors, col·laboradors o mitjans oficinals?
No conec ningú. No hem sabut contactar-hi. No vaig aconseguir ni que vinguessin a la inauguració.
Fins on creu que arriba la repercussió del festival, local, nacional, internacional?
Es internacional perquè Begur té una població internacional molt important. I aquesta gent, i la de les segones residències, és la que més va al cinema. Jo fa 20 anys que tinc negoci aquí, un hotel i restaurant, i conec bé el poble.
Ambicionen ser el festival de la Costa Brava. Com s’aconsegueix això?
S’aconsegueix creixent des de Begur i buscant col·laboracions amb pobles propers com Palafrugell, Torroella o Palamós. Però ara per ara no ens ho plantegem. Vam registrar el nom amb la marca Costa Brava perquè sí que algun dia haurem de créixer. Celebrem la desena edició, creixem i millorem, si no ho féssim, no seríem aquí encara. Pensi que, a més, de l’organització ningú cobra un duro i tot es fa de forma altruista.
Aquest any ha n estrenat mercat de vendes. Com va anar?
De moment es va fer online però pot acabar sent trobades físiques. Volíem facilitar que pel·lícules que no en tenen, trobessin distribuïdor.
Dijous els protagonistes seran els nens de Begur i Esclanyà.
Sempre obrim el festival a les escoles. Des de fa dos anys fem un taller amb els alumnes de cinquè per elaborar un curt. Aprenen aspectes tècnics i artístics, i agrada molt.
JORDI ROURA, Diari de Girona